dimarts, 2 de febrer del 2010

La resposta

 
 
     Com vam veure en articles anteriors, la pregunta «Esteu d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?» és una pregunta clara, directa i ben feta. També vam veure que és pertinent. Les possibles respostes també són senzilles i clares: sí, no o no ho sé.
     Qui respongués altrament, no ho faria de manera adequada: qui a aquesta qüestió respon «visca Catalunya» o «arriba España» no contesta adequadament sobre allò que se li consulta. Com a molt, expressa de manera abrandada una opció de vot més o menys explícita.
     Aquesta consulta no és, per tant, ni una manifestació independentista, ni una provocació a les persones que tenen sentiments espanyolistes. Tant els uns com els altres han donat mostres espectaculars de la seva capacitat de mobilització: ja sigui enviant milers de persones als carrers de Brusel•les, els uns, o alçant banderes de dimensions gegantines, els altres, entre moltes altres gestes que a tots ens vénen al cap. Una consulta com la que es proposa difícilment podria arribar a aquests nivells d’espectacle. Però ja hem dit que no es tracta d'això, sinó d'una invitació a expressar quina opinió es té sobre una qüestió pertinent i fàcil de respondre: sí, no, o no ho sé.
     La resposta «hi ha altres prioritats» tampoc no és adequada a la pregunta que es planteja. És més, a diferència de les anteriors respostes inadequades, aquesta ni tan sols deixa entreveure quina seria la resposta adequada; tant pot voler dir: «sí, però tinc altres prioritats», com «no, ja que tinc altres prioritats», o també «no ho sé, noi, ara mateix tinc altres prioritats».
     Diguem encara alguna cosa sobre aquestes altres prioritats, no pas perquè creguem que no existeixin o no siguin reals, sinó ben al contrari, justament perquè són reals i ben reals, sobretot si entenem prioritari en el sentit d'urgent. S'entén que aquestes altres prioritats ho són justament com a objecte que mereixeria que fos consultat a la població de manera més immediata que no pas la pregunta que es proposa. Sense posar en dubte la  idoneïtat d'aquestes altres consultes més urgents, el cas és que, desafortunadament, no hi ha encara una organització que les proposi d'una manera clara i efectiva com la que aquí estem tractant. El fet és que l’única manera de fer-les possibles i normals en el futur és justament prendre's aquesta consulta seriosament, independentment de l'opció de vot i de la prioritat que es vulgui donar a la pregunta, ja que allò que està en joc –en primer lloc– és la capacitat de poder decidir.
     Cal que ho tinguem clar: Correus no va inventar les cartes; és perquè existien les cartes que es va inventar Correus, com escrivia un home savi. La democràcia no és mai una concessió institucional, sinó la decisió d’un poble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada