dilluns, 25 de gener del 2010

Esteu d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?

 
 
   El dia 3 d’octubre, a la localitat corunyesa d’Aríns, va tenir lloc un referèndum en suport a la consulta popular d’Arenys de Munt del passat 13 de setembre (Homenatge a Catalunya, deien els cartells). La simpàtica contesa electoral, organitzada pel col·lectiu Sei O Que Nos figestes… No Últimos 525 Anos, proposava respondre a la pregunta següent: Voleu que Galiza segueixi essent una colònia com ho ha estat els darrers 525 anys o, pel contrari, voleu que des d’ara sigui una cosa totalment diferent?

     És d’agrair el suport i l’homenatge. Però potser cal fer algunes observacions. En primer lloc, la naturalesa de la consulta és completament diferent; mentre que a Aríns es proposava com un referèndum independentista, a Arenys es tractava d’una consulta popular sobre la independència, que no és de cap manera el mateix: imaginin com seria d’absurd que la directiva d’un club de futbol preguntés formalment als seus socis si són seguidors de l’equip vinculat a aquest club. Aquest no és el cas d’Arenys, que pregunta als seus ciutadans sobre el règim polític que volen per al seu país.

     En segon lloc, la formulació de la pregunta d’Aríns és als antípodes de la que es va proposar a Arenys: a Aríns és impossible respondre adequadament amb un sí o un no; cal marcar amb una creu una de les dues opcions. A més, resulta gairebé impossible –tant si s’està convençut de la unitat de l’estat espanyol, com de la necessitat de la independència gallega– escollir cap de les dues propostes: d’una banda, l’estatus actual de Galícia no és el d’una colònia, sinó el de comunitat autònoma, que no sabem si és millor o pitjor, però sí que, en qualsevol cas, és diferent. De l’altra banda, resulta molt difícil pensar a què es deu referir aquesta altra cosa totalment diferent que ha d’esdevenir a partir d’ara; si una monarquia cèltico-gallega, una república teletúbica armada o –qui sap?– potser fins i tot una comunitat autònoma.

     Tot i que la comissió organitzadora de la consulta d’Aríns es defineix a si mateixa com a independentista, pensem que l’hauria pogut organitzar de manera idèntica una organització de signe contrari que volgués fer befa de l’opció de vot que l’organització volia defensar.

     El cas d’Arenys és invers, la pregunta està ben feta: Esteu d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea? Interpel·la l’elector a expressar el seu desig sobre si la nació catalana, és a dir, aquest país on vivim, que és una realitat geogràfica, política, lingüística, etc., prou ben definida, ha d’esdevenir (per tant, mitjançant un procés i no un categòric «a partir d’ara») un estat democràtic, social i europeu, és a dir, igual que els estats que l’envolten i/o la inclouen. A aquesta pregunta és difícil respondre altrament que amb un sí o un no. Qui planteja una pregunta així, sigui de la corda que sigui, no fa escarni ni de la pròpia opció ni de la contrària. De fet, convida a manifestar-se a propòsit d’una qüestió sobre la qual molta gent es pronuncia, molt sovint, espontàniament.

     El dia 13 de desembre estem cridats a dir públicament (òbviament el vot és secret, però el resultat és públic) allò que qui ens envolta ja ens ha sentit dir alguna vegada. Diguem sí, o diguem no, però que quedi constància: votem.